dimecres, 29 de setembre del 2010
i tenia que passar
Pel cami m ha preguntat si estava enfadada (are you angry?) li he contestat NO.
CASTELLA
Yo estaba esperando la llegada del metro envuelta en mi psudochador azul celeste, el resto era mujeres en blanco y negro, de pronto un trabajador del metro me pide que le acompanye y yo me niego. Al rato se presenta con dos polis que me piden que les acompañe
Y ya en la oficina de polis de la estacion me piden el pasaporte y donde me alojo y adonde me dirijo. Satisfecha su curiosidad me devuelven al metro, por el camino el poli me pregun ta si estoy enfadada y le conteste que no. Que aventura tan estupida!
el metro de Teheran
El primer vago esta reservat per les dones, encara que poden pujar a qualsevol. Pero resulta molt practic perque suposo que el metro elss hi queda curt pels usuaris i hi ha empentes a dojo per pujar-hi.
El mes divertit es que el vago de dones es converteix en un mercadillo, passan dones venent productes que a les botigues i bazaars solen ser territori d homes. Aixi doncs es venen a mes de coses per menjar (snaks), bijuteria, productes de maquillatge, mocadors i bufandes i calces i sostenidors. El mes curios es que totes les dones compren i es miren els productes, es un mercat de dones.
Tambe en el vago de dones i per sota del chador he vist alletar algun nado.
CASTELLA
El metro es una aventura fantastica. El primer vagon es exclusivo para mujeres y viene muy bien pues hay unos enormes empujones para coger el metro de manera que una ha tenido que dejar passar 3 trenes antes de poder entrar..
Una vez dentro aquello es territorio de mujeres. Van pasando vendedoras y casi todas las mujeres compran ya que en bazares y tiendas los vendedores son hombres. Asi he visto vendedoras de comida, bisuteria, productos de maquillaje, diademas y turbantes, pañuelos y bufandas, bragas y sostenes. Es verdaderamente el mercado de las mujeres.
--
tot el que menjo
http://manducajant.blogspot.com/
les meves fotos/my pictures
http://picasaweb.google.es/rmanell
ALL MY BLOGS
http://bloggerdebloggers.blogspot.com/
dilluns, 27 de setembre del 2010
Joies, joyas
CASTELLA
Incluso aunque a uno no le gusten las joyas no puede dejar de maravillarse en el museo Nacional de Joyas de Iran. Hay miles de diamantes, esmeraldas y rubies , algunos sueltos otros incrustados en coronas, tiaras, broches, espadas, collares, cinturones, cajitas para el opio.
Esta tambien uno de los diamantes mas famosos del mundo (el mejor segun el guia), el Dayra-y-nur
diumenge, 26 de setembre del 2010
TEHERAN
Despres d haverme passejar per bazaars preciosos aquest no val res.
El que si m ha agradat es el museu, hi ha mes peces aqui que en el palau de Darius a Susa.
CASTELLA
Cruzar la calles es un suicidio, siempre busco un escudo protector para hacerlo (lease un irani). En todo el pais es dificil pero aqui todavia mas, los pocos semaforos que hay estan para saltarselos.
No me gusto el bazaar, pues los he vistos de preciosos pero si el museo de arte.
dissabte, 25 de setembre del 2010
Kashan
Kashan
23 de setembre 2010
Coses bones que m han passat avui.
Passejant per bazar he anat a parar en un lloc precios, un sostre amb bobeda altissim i molt ben decorat, alla venien antiquitats i he compartit te amb uns homes que m han convidat.
He visitat les cases senyorials restaurades, en la primera d elles m he trobat amb una mare amb una filla d uns 20 anys que caminava amb molta dificultat, l he ajudada a baixar unes escales, posteriorment me les he trobat en una altra de les cases que he visitat, quan la filla m ha vist ha dit alguna cosa a la mare i aquesta ha vingut a oferirme un petit bracalet.
M ha encantat veure part de les muralles que envoltaven la ciutat, queda una mena de fort un hi havia un gran diposit d aigua abobedat i fet de rajols i actualment hi ha uns horts
A uns 7 quilometres de la cuitat hi ha els jardins FIN, que diu la llegenda que la persona que els va dissenyar els va fer segons la imatge que ell tenia del paradis. Be ho entenc perque hi ha un estany d on brolla aigua fresca i aixo al desert es el paradis.
L aigua surt i es conduida a la ciutat mitjancant canals oberts, esta ple de petits restaurants enmig dels canals i els iranians van a menjar els divendres. Els restaurants son tipics, sense taules, hi ha unes plataformes encatifades i la gent menja alla.
Vaig fer el recorregut fins la ciutat i pel cami vaig visitar la zona arqueologica mes antigua del centre del Iran, Sialk, una antigua ciutat de 6000 anys d antiguitat, es conserva una mena de zigurat i han trobat moltes restes ceramiques de diferents periodes, moltes estan al Louvre.
En saber que jo parlava frances varen posar a la meva disposicio un guia, un home gran que havia treballat des de que era nen amb arqueolegs francesos, va estar encantat de fer petar la xerrada amb mi i ensenyarme trovalles.
Ja a prop del hotel una familia em va convidar a compartir un melo amb ells.
He tingut el privilegi de poderme alotjar en un petit hotel que es una casa antugua de fang que van restaurant.
El bazaar es una passada de bonic, a mes de les cupules que hi ha a tots els bazars, aquí algunes d elles son molt altes i formen una mena d estalactites amb frescos (bastant fets malbe) al damunt.
Vaig anar a Abyaneh, un petit poble oasis en una vall en el que totes les cases son de fang vermellos.
Per arribarhi, en taxi, vaig haver de passar per Natanz, el lloc on el govern esta fent experiments nuclears, mai havia vist tants de tanks vigialant i apuntant no se pas on.
Castella
A menudo a uno le passan cosas buenas, que dejan un buen sabor.
Ayer una familia me invito a comer de picnic con ellos, tuve que rehusar pues el taxista me estaba esperando.
Me ha encantado Kashan, creo que es tan o mas bonita que Yazd. De todas formas es mas vital, hay mas gente viviendo en casas antiguas.
El bazaar es precioso, se conservan hammans, mezquitas y partes con altas bobedas decoradas.
dimecres, 22 de setembre del 2010
Toudeshk
20 setembre 2010
El darrer mati a Esfahan l'he passat visistant 2 palaus, ambdos amb molt ornamentats amb petits mirallets formant unes estalactites i amb frescos a les pareds.
21 setembre 2010
Toudeshk
Llavors el desert, estic a Toudeshk un poble de 2000 habitants, pero no cal pensar en un idilic oasis amb palmeres, esta al costat de la carretera principal i no hi ha ni una palmera ni un arbre, amb tele i conexio a internet. Estic pero visquent amb una familia, en una casa tradicional de fang i palla amb un gran pati interior, les sales d estar, dues sales sense mobles nomes amb catifes, serveixen d habitacions a la nit .
Estic amb 3 turistes mes. Ahir tarda Reza (el cap de familia ens va passejar pel poblet i vam veure coses que fins ara a Yard i en altres llocs ja havia vist pero estaven en desus. Els canals d aigua i la gran cisterna encara proporcionen aigua al poble. La gent encara es va a banyar al hamman, no te banys a casa seva.
Ens han invitat a entrar en una altra casa i hem vist la pastera i el forn, el forn de llenya el tenen en desus pero en fan servir un d electric molt rudimentari. Es de les poques families que tenen un pou pero al costat del vell torn tenen un motor electric.
Per guanyarse la vida, els homes treballen en una fabrica textil, la unica i les dones teixeixen alfombres a casa seva.
Hi ha algun ramat, n hem vist un de camells, els tenen com ees pot tenir a casa nostra un ramat de xais, de dia pasturen al desert i al vespre els tanquen a l estable. Aquest camells es crien per la carn
En aquesta casa el menjar es delicios
20 de setiembre 2010
Mi ultima mañana en Esfahan ha servido para visitar dos de los palacios que me faltaban.
De lineas exteriores sencillas pero muy ornamentados interiormente. Pequeños mosaicos espejos adornan los techos formando una especie de estalactitas. En las paredes hay frescos y en todas las habitaciones una chimenea.
21 de setiembre 2010
Toudeshk
Es un pueblo de 2000 habitantes en el desierto. No es idilico, todo lo contrario esta al lado de la carretera y no hay un solo arbol.
Pero estoy alojada cn una familia y ello me permite conocer como es realmente la vida en el campo.
Estoy con 3 turistas mas,
Ayer con Sadir recorrimos las calles del pueblo y pude ver servicios que aun se utilizan aquí y que estan en desuso en otro pueblos que he visitado.
El haman sirve aun como casa de baños y la gran cisterna que alimenta los grifos del pueblo se nutre de los antiguos canales que traen el agua desde la montaña.
Los hombres trabajan en la unica fabrica textil que hay y las mujeres tejen alfombras en sus casas.
Vimos un rebaño de camellos que estaba en un establo recien llegado del desierto donde pasa el dia. Crian los camellos para la carne.