dissabte, 25 de setembre del 2010

Kashan

Kashan

23 de setembre 2010

Coses bones que m han passat avui.

Passejant per bazar he anat a parar en un lloc precios, un sostre amb bobeda altissim i molt ben decorat, alla venien antiquitats i he compartit te amb uns homes que m han convidat.

He visitat les cases senyorials restaurades, en la primera d elles m he trobat amb una mare amb una filla d uns 20 anys que caminava amb molta dificultat, l he ajudada a baixar unes escales, posteriorment me les he trobat en una altra de les cases que he visitat, quan la filla m ha vist ha dit alguna cosa a la mare i aquesta ha vingut a oferirme un petit bracalet.


M ha encantat veure part de les muralles que envoltaven la ciutat, queda una mena de fort un hi havia un gran diposit d aigua abobedat i fet de rajols i actualment hi ha uns horts


A uns 7 quilometres de la cuitat hi ha els jardins FIN, que diu la llegenda que la persona que els va dissenyar els va fer segons la imatge que ell tenia del paradis. Be ho entenc perque hi ha un estany d on brolla aigua fresca i aixo al desert es el paradis.

L aigua surt i es conduida a la ciutat mitjancant canals oberts, esta ple de petits restaurants enmig dels canals i els iranians van a menjar els divendres. Els restaurants son tipics, sense taules, hi ha unes plataformes encatifades i la gent menja alla.

Vaig fer el recorregut fins la ciutat i pel cami vaig visitar la zona arqueologica mes antigua del centre del Iran, Sialk, una antigua ciutat de 6000 anys d antiguitat, es conserva una mena de zigurat i han trobat moltes restes ceramiques de diferents periodes, moltes estan al Louvre.

En saber que jo parlava frances varen posar a la meva disposicio un guia, un home gran que havia treballat des de que era nen amb arqueolegs francesos, va estar encantat de fer petar la xerrada amb mi i ensenyarme trovalles.

Ja a prop del hotel una familia em va convidar a compartir un melo amb ells.


He tingut el privilegi de poderme alotjar en un petit hotel que es una casa antugua de fang que van restaurant.


El bazaar es una passada de bonic, a mes de les cupules que hi ha a tots els bazars, aquí algunes d elles son molt altes i formen una mena d estalactites amb frescos (bastant fets malbe) al damunt.


Vaig anar a Abyaneh, un petit poble oasis en una vall en el que totes les cases son de fang vermellos.

Per arribarhi, en taxi, vaig haver de passar per Natanz, el lloc on el govern esta fent experiments nuclears, mai havia vist tants de tanks vigialant i apuntant no se pas on.


Castella

A menudo a uno le passan cosas buenas, que dejan un buen sabor.

Ayer una familia me invito a comer de picnic con ellos, tuve que rehusar pues el taxista me estaba esperando.


Me ha encantado Kashan, creo que es tan o mas bonita que Yazd. De todas formas es mas vital, hay mas gente viviendo en casas antiguas.

El bazaar es precioso, se conservan hammans, mezquitas y partes con altas bobedas decoradas.