dilluns, 4 d’octubre del 2010

Goris

by bye Iran

2 de setembre 2010

Acabo de sortir de Iran i he entrat a Armenia.
El cami per la vall Aras des de Jolfa fins a la frontera es espectacular, es una vall envoltada per unes muntanyes precioses, despullades i amb tonalitats que van del ocre al vermellos. Llastima que hom no s'hi pugui passejar, ja que la vall fa frontera amb Azerbajan i continuament apunten els soldats iranians o els azerbajans.

Ara que ja estic fora he de dir que he trobat molta gent que m ha preguntat que en pensava del seu govern, i sense jo dir ni piu, han comencat a despotricar del regim. Algunes noies m han dir que no en fes cas del que veies  al  voltant i que admires nomes la bellesa.
Uns nois em varen ensenyar unes fotos d una massiva manifestacio contra al govern, fetes a Teheran fa uns 3 anys i que no han pas sortit a la premsa, han dir que aquelles fotos eren illegals.

La gent em demanava si havia anat alguna vegada a la disco, i com eren. Tambe el jovent esta molt interessat en saber la musica que escoltem. Un dia que estavem amb una colla crec que un irania que anava una mica col.locat es va dir que era una putada que el govern censures les planes pornos.


Ara que estic a Armenia he vist turistes iranians (sense dones) que van a passar uns dies o un cap de setmana a Armenia per "relaxarse", o sia cervesa, cinema.......


El dia que em vaig sentir pitjor va ser un dia que passava per un carrer estret i venia un iman o una mulha en direccio contraria, va parat a un motorista i tots dos es varen posar a un costat del carrer mentre passava i varen comencar a mofarse de mi assenyalantme i reient a carcajades. Pero tot ha quedat compensat per la amabilitat de la gent i les moltes vegades que m han convidat a compartir una estona amb ells.


CASTELLANO
Acabo de salir de Iran
He pasado la frontera a pie. El trayecto en taxi desde Jolfa a la frontera  armenia es fantastico, un valle, Aras, rodeado de montañas  con tonalidades ocres rojizas, pero tambien con guardias iranies y guardias de Azerbajan apuntando pues el valle transcurre junto a la frontera..

Ahora ya puedo escribir sin miedo a que me sigan el rastro. Mucha gente habla mal del gobierno en cuanto tiene la ocasión y casi siempre preguntaban mi opinion, naturalmente yo contestaba que llevaba pocos dias alla para poder opinar, jo no tenia ganas de dar con mis huesos en la carcel.


La gente esta interesada en saber como son las discotecas, como es la musica que escuchamos y el cine que vemos. En todas las peliculas que han pasado yendo en bus, las mujeres llevan el pelo cubierto. Alguno se quejo de la prohibicion de beber alcohol, si bien muchos ya lo habian probado ( llega de contrrabando ). Alguien se intereso por las leyes sobre la homosexualidad. Y uno critico que censuraran las paginas porno de internet.


Un dia me senti muy mal cuando un iman o un(a) mulha llamo a otro hombre en una calle estrecha en la que solo estbamos los tres y empezaron abiertamente a reirse de mi. Pero todo ha quedado compensado por la amabilidad de la mayoria de su gente y los ratos que he sido invitada a compartirlos con ells.

Ahora que estoy en Armenia he visto turistas iranies, solo hombres, que pasan algun largo fin de semana en la capital para "relajarse" (cerveza, cine........)

dimecres, 29 de setembre del 2010

i tenia que passar

Jo estava esperant que arribes el metro, el meu pseudochador de color blau cel, tota la resta cosos de dones embolicats amb tela negra, de cop ve un treballador del metro i em diu que el segueixi (amb signes) jo li responc que no. Moments mes tard, ja a dins del tren, ve l'home acompanyat per un parell de polis i em fan anar a la ocifina de polis de l estacio. Jo m ho he agafat amb molta calma, m han demanat el passaport i on anava i a quin hotel m allotjava, llavors un dels policies m ha tornat a acompanyar a agafar el metro.
Pel cami m ha preguntat si estava enfadada (are you angry?) li he contestat NO.

CASTELLA
Yo estaba esperando la llegada del metro envuelta en mi psudochador azul celeste, el resto era mujeres en blanco y negro, de pronto un trabajador del metro me pide que le acompanye y yo me niego. Al rato se presenta con dos polis que me piden que les acompañe
Y ya en la oficina de polis de la estacion me piden el pasaporte y donde me alojo y adonde me dirijo. Satisfecha su curiosidad me devuelven al metro, por el camino el poli me pregun ta si estoy enfadada y le conteste que no. Que aventura tan estupida!

el metro de Teheran

Ui aixo del metro es una aventura fantastica.
El primer vago esta reservat per les dones, encara que poden pujar a qualsevol. Pero resulta molt practic perque suposo que el metro elss hi queda curt pels usuaris i hi ha empentes a dojo per pujar-hi.
El mes divertit es que el vago de dones es converteix en un mercadillo, passan dones venent productes que a les botigues i bazaars solen ser territori d homes. Aixi doncs es venen a mes de coses per menjar (snaks), bijuteria, productes de maquillatge, mocadors i bufandes i calces i sostenidors. El mes curios es que totes les dones compren i es miren els productes, es un mercat de dones.
Tambe en el vago de dones  i per sota  del chador he vist alletar  algun nado.

CASTELLA
El metro es una aventura fantastica. El  primer vagon es  exclusivo para mujeres y  viene muy bien pues  hay unos enormes empujones para coger el metro de manera que una ha tenido que  dejar passar 3 trenes antes de poder entrar..
Una vez dentro aquello es territorio de mujeres. Van pasando vendedoras y casi todas las mujeres compran ya que en bazares y tiendas los vendedores son hombres. Asi he visto vendedoras de comida, bisuteria, productos de maquillaje, diademas y turbantes, pañuelos y bufandas, bragas y sostenes. Es verdaderamente el mercado de las mujeres.


--
tot el que menjo
http://manducajant.blogspot.com/
les meves fotos/my pictures
http://picasaweb.google.es/rmanell
ALL MY BLOGS
http://bloggerdebloggers.blogspot.com/


dilluns, 27 de setembre del 2010

Joies, joyas

Encara que a un no li agradin les joies no pot deixar de sorprendres davant del museu Nacional de Joies de Iran, quina quantitat de rubis i maragdes i diamants!. Deixen bocabadat. Corones, tiares, collarets, tota mena d ornamenta i les caixes per inhalar opi, tot amb or i pedres pecioses. Hi ha tambe un dels diamants mes apreciats del mon (el guia diu el que mes), el Dayra-y-nur

CASTELLA
Incluso aunque a uno no le gusten las joyas no puede dejar de maravillarse en el museo Nacional de Joyas de Iran. Hay miles de diamantes, esmeraldas y rubies , algunos sueltos otros incrustados en coronas, tiaras, broches, espadas, collares, cinturones, cajitas para el opio.
Esta tambien uno de los diamantes mas famosos del mundo (el mejor segun el guia), el Dayra-y-nur

diumenge, 26 de setembre del 2010

TEHERAN

Si a per tot el pais ja costa creuar el carrer, aqui es un suicidi, no hi ha quasi semafors i els poc que hi han no es respecten. El perill mes gran que trobo es el transit, les motos circules per tot arreu a tota velocitat, per la vorera, pel bazaar.....
Despres d haverme passejar per bazaars preciosos aquest no val res.
El que si m ha agradat es el museu, hi ha mes peces aqui que en el palau de Darius a Susa.


CASTELLA
Cruzar la calles es un suicidio, siempre busco un escudo protector para hacerlo (lease un irani). En todo el pais es dificil pero aqui todavia mas, los pocos semaforos que hay estan para saltarselos.
No me gusto el bazaar, pues los he vistos de preciosos pero si el museo de arte.

dissabte, 25 de setembre del 2010

Kashan

Kashan

23 de setembre 2010

Coses bones que m han passat avui.

Passejant per bazar he anat a parar en un lloc precios, un sostre amb bobeda altissim i molt ben decorat, alla venien antiquitats i he compartit te amb uns homes que m han convidat.

He visitat les cases senyorials restaurades, en la primera d elles m he trobat amb una mare amb una filla d uns 20 anys que caminava amb molta dificultat, l he ajudada a baixar unes escales, posteriorment me les he trobat en una altra de les cases que he visitat, quan la filla m ha vist ha dit alguna cosa a la mare i aquesta ha vingut a oferirme un petit bracalet.


M ha encantat veure part de les muralles que envoltaven la ciutat, queda una mena de fort un hi havia un gran diposit d aigua abobedat i fet de rajols i actualment hi ha uns horts


A uns 7 quilometres de la cuitat hi ha els jardins FIN, que diu la llegenda que la persona que els va dissenyar els va fer segons la imatge que ell tenia del paradis. Be ho entenc perque hi ha un estany d on brolla aigua fresca i aixo al desert es el paradis.

L aigua surt i es conduida a la ciutat mitjancant canals oberts, esta ple de petits restaurants enmig dels canals i els iranians van a menjar els divendres. Els restaurants son tipics, sense taules, hi ha unes plataformes encatifades i la gent menja alla.

Vaig fer el recorregut fins la ciutat i pel cami vaig visitar la zona arqueologica mes antigua del centre del Iran, Sialk, una antigua ciutat de 6000 anys d antiguitat, es conserva una mena de zigurat i han trobat moltes restes ceramiques de diferents periodes, moltes estan al Louvre.

En saber que jo parlava frances varen posar a la meva disposicio un guia, un home gran que havia treballat des de que era nen amb arqueolegs francesos, va estar encantat de fer petar la xerrada amb mi i ensenyarme trovalles.

Ja a prop del hotel una familia em va convidar a compartir un melo amb ells.


He tingut el privilegi de poderme alotjar en un petit hotel que es una casa antugua de fang que van restaurant.


El bazaar es una passada de bonic, a mes de les cupules que hi ha a tots els bazars, aquí algunes d elles son molt altes i formen una mena d estalactites amb frescos (bastant fets malbe) al damunt.


Vaig anar a Abyaneh, un petit poble oasis en una vall en el que totes les cases son de fang vermellos.

Per arribarhi, en taxi, vaig haver de passar per Natanz, el lloc on el govern esta fent experiments nuclears, mai havia vist tants de tanks vigialant i apuntant no se pas on.


Castella

A menudo a uno le passan cosas buenas, que dejan un buen sabor.

Ayer una familia me invito a comer de picnic con ellos, tuve que rehusar pues el taxista me estaba esperando.


Me ha encantado Kashan, creo que es tan o mas bonita que Yazd. De todas formas es mas vital, hay mas gente viviendo en casas antiguas.

El bazaar es precioso, se conservan hammans, mezquitas y partes con altas bobedas decoradas.